Archive for the ‘Uncategorized’ Category

NIT DELS MUSEUS

16 mayo, 2010

NIT DELS MUSEUS

Ahir a la nit a Barcelona, es van obrir els museus de gairebé tot la ciutat gratuïtament. El horari de obertura dels museus anava de les 19 h fins la una de la nit.

Sembla un fet molt estrany però en moltes les ciutats europees com Londres els museus son gratuïts o si més no ho son per els estudiats, ja que per la cultura tothom i pot accedir i no has de pagarà.

Es una altre de les coses on el nostre país va molt mes enredat que els altres ciutats que ja des de fa uns quanta anys utilitzen aquesta política de tenir una tarifa  gratuïta en els museus.

Ahir a Barcelona la cultura es respirava per els carrers ja que van tallar la gran via, i altres vies per aquest motiu, les cues de alguns museus eren molt llargs com es el cas de la Pedrera o el Museu Picasso,  que la qual cosa es va fer interminablement llarga. El sorprenent es que en les cues no hi havien turistes sinó que gairebé eren catalans, que disfrutaven de cultura i accedit per una via gratuïta.

Es va fer un intent d’apropar la  cultura al públic!!!

Anuncios

Operació Biquini

16 mayo, 2010

Operació Biquini

Estem al maig, aquest a diferencia del demés es un mes que ha sigut contundent del fred, perquè ha plogut molt però igualment al mes de maig ens podem trobar mesos en que encara fa molt fred o es un mes que fa molta calor. El mes de maig estem a la primavera i cada vegada s’apropa mes l’estiu i les platges. I en conseqüència l’operació bikini. Tothom vol estar preparat per l’estiu esta el millor possibles per anar a la platja.

Aquest any com excepció no hi ha gaires gimnasos plens per avanç en època de no tanta crisi estaven plens. Per preparar-se tothom. Però sembla que la crisis tampoc no acompanya en aquesta situació . En veritat semblar una mica contradictòria , ja que anar a la platja es un lloc gratuït en el qual tothom es pot permetre un relax i disfrutar de les platges i el bon temps i oblidar un mica els problemes.

Cada vegada queda menys perquè s’apropi l’estiu.

Descans

16 mayo, 2010

Descans

Una de les coses més important en la vida es el descans. Si una persona te un bon descans, es a dir si dorm les hores suficients o les que necessita desprès durant en el dia podrà rendir més.

No tan sols passar per les persones grans si no en totes les edats es tan important el descans en els nenes, com els bebès, com el adolescents, com els treballadors i la gent gran.

Fins i tot molts experts asseguren que ens passem més de la meitat de la nostra vida dormint, es a dir sense aprofitar, però es necessari per la espècie humana aquesta funció de descansar i dormir.

Per a moltes persones un dels hobbis o que els hi ha agrada més es dormir. La veritat es que alguns aprofiten massa aquesta activitat. Com sempre no s’ha de fer un mal us de dormir

¿El más allá?

16 mayo, 2010

¿El más allá?

 

Hay preguntas que son imposibles de contestar como que hay más allá de la muerte. La gran mayoría de los cristianos cree en una vida posterior a la muerte. Una vida de paraíso en el cielo tal i como explica la Biblia. Pero es una de las respuestas que se cierre o que nos gustaría encontrar una solución a la  respuesta.

Millones de persones en la sociedades anteriores se han  preocupado que hay después de la muerte y su camino hacia él. Hemos estando investigando o intentar encontrar una posible solución pero nunca se ha encontrado.

 

En todas las culturas está presente la visión de la  otra vida y como se llega hacia ella. El Egipto de los faraones, los egipcios, enterraban a sus muertos con innumerables pertenencias para el más allá: barcas, comida, joyas, dinero,… La cultura maya, de forma muy similar y para acercarse al más allá, efectuaba construcciones piramidales, como en el Egipto faraónico. Por todo el globo terráqueo observamos que todas las civilizaciones la muerte y su viaje al más allá ha tenido una importancia muy grande y por ello, han llegado a nuestros días todos estos objetos y ceremonias.

 

Es por ello, por que han llegado estos objetos a nuestros días, razón por la cual no los han utilizado, quizás ¿por que en el más allá no son necesarios?

Alumbramientos: cesáreas o partos

16 mayo, 2010

Alumbramientos: cesáreas o partos:

Un parto es un hecho fisiológico, a pesar de que las mujeres del mundo civilizado, no saben dar a luz.

 

Un hecho tan natural y cotidiano para cualquier especie, como es tener un bebé, se ha vuelvo, en la especie humana, sofisticado o incluso peligroso.

 

La medicina con sus grandes avances, lo que ha implicado una reducción de la mortalidad, tanto infantil como materna, pero a la vez, también ha desnaturalizado un proceso tan normal y fisiológico, como es un parto.

Hoy en día, el índice de cesáreas de un país desarrollado, como es el nuestro, tiene un 25% de cesáreas del total de partos. Mientras en EEUU es de un 50% y en Brasil, es de un 90% del total de partos. Estos indicies tan elevados, hacen pensar, que las mujeres no son capaces de dar a luz. Los expertos opinan que la cesárea, habría de ser un por motivo especifico, y no por un capricho de la embarazado ni por un deseo, sólo para aumentar la factura del alumbramiento, ya que por efectuar una cesárea, la tarifa de médico y hospital aumenta. Se debería de controlar las operaciones innecesarias, a pesar de la facilidad de que una cesárea, siempre se aumenta el riesgo de la madre, así como su mortalidad.

Canvis a la Diagonal?

16 mayo, 2010

Canvis a la Diagonal?

En un moment on la crisi està present i fa molta pressió els ciutadans, el nostre alcalde de Barcelona no té més feina ni  llocs per invertir o gastar-se els diners. I ho fa fent en la Diagonal que es una de les grans artèries de circulació de la ciutat, on no fa falta cap canvi important.

 

A mes del pressupost de l’obra em d’afegir el de la consulta popular que es fa aquesta setmana, que es una despesa innecessària, i a més a més no ens ho podem permetre ja que l’augment de l’atur cada  vegada és més gran.

 

Opcció A: Rambla

En part un canvi en la diagonal proporcionaria més llocs de treball, amb un sector que  ha estat molt castigat per la crisi , però igualment es podria buscar un altre projecte més necessari que la Diagonal. Un obra tan importat com la que se esta parlant pot tenir unes grans conseqüències al fer obres en la ciutat ja no tan sols per les molèsties que pot provocar en els ciutadans, sinó que també s’ha de tenir en compte que es te de canalitzar tot el trànsit que passar per la diagonal, i tot i que ho facin per trossos provocar més embussos i més congestions en una de les artèries de circulació més importants de Barcelona, i que diàriament es utilitzada  en nombrosos desplaçaments.

 

Per més informació : http://www.bcn.cat/diagonal/

Crisis: ¿Hasta dónde vamos a llegar?

16 mayo, 2010

Hasta donde vamos a llegar?, la crisis parece que permanece en toda nuestra sociedad haciendo reducir el sueldo de los funcionarios, es decir el personal sanitario, el profesorado público, el personal de justicia, policía autonómica y estatal, guardia civil, y un largo etc… con una reducción que puede ir del  5% y en algunos casos puede llegar a incluso a un 15%.

Parecer vergonzoso haber tenido de llegar a un punto de congelar (pensiones)  o reducir  simplemente los salarios de los funcionarios, para poder arreglar la crisis económica, sin que ellos hayan sido los causantes, pero si, va ser el sector que se vera más afectado por la solución a la crisis. Entones,  ¿cuál es el sector no se vera afectado?

El gobierno no se da cuenta que con esta reducción afectará más a la crisis económica ya que éstos no notaban tanto  la crisis y podían seguir una actividad normal, esto es seguir gastando, consumiendo, comprando,…

Por momentos las cosas empeoran, el país se derrumba. Necesitamos ayuda de gobiernos eficaces para salir cuanto antes mucho mejor, ya que parece un camino  en cual no hay salida.

La política que esta aplicando el Sr. Rodríguez Zapatero,  no es una política típica de izquierdas (PSOE),  sino más bien, se trata de una  política de derechas (PP), de congelar los sueldos  de los trabajadores (tal como hizo el Sr. Aznar cuando estaba en el gobierno en la anterior crisis económica, tras la Olimpiadas y Exposición Universal  de 1992).

 

Y tampoco parece ser que no tienen herramientas para sacar el país de la crisis. El gobierno ha tenido que tomar estas medidas, tarde y como sugerencia de países e instituciones externas (EEUU y BCE, por ejemplo)

El otro problema, es que quizás no existe ningún otro partido o alternativa de gobierno que nos pueda sacar de estas crisis, por lo que mi pregunta es ¿no serán los políticos el gran problema de nuestros días?

 

Vemos cada día en televisión y prensa escrita, escándalos de corrupción, comisiones, fraudes, regalos,….Además ellos se bajaran los salarios, por una banda, pero tendrán otro tipo de contraprestaciones por otras (dietas, comidas, hoteles,…)¿quién arregla esto?

RACISME

9 mayo, 2010

RACISME

Encara que estem en el segle XXI hi esta present el racisme, sobretot per la gent de uns altres colores, races o cultures diferents. Ens pensem que els tenen de tractar diferent a nosaltres.

La societat diu que no es racista,  que ja em passat aquesta etapa i tots som igual i que no hi ha diferencies però en veritat si que hi ha . Tant de forma positiva com negativa. De vegades es tracta a una persona immigrant amb més consideració que algú del país (ajudes, subvencions, accés a pisos,…)

 

Una altre exemple es la gent gran (pares o  avis)  quan una persona estableix una relació amb un individu que te diferent color de la pell,  diferents cultura o diferent idioma, sobretot en aquestes edats encara hi esta força present. I no te a veure pot ser  un home que presenta un color.

 

Campanyes publicitàries com les que va fer Benetton en el seu dia, eren una forma de trencar aquestes barreres, però dins de tota Europa el problema del racisme està present:

 

  • Regne Unit: comunitats com les xineses, paquistanesos i hindús, i àrabs en general, son molt presents (ex-colònies britàniques, normalment)
  • França: comunitats africanes (nord i sub-saharians) i caribenyes son molt nombroses.
  • Espanya: Romanesos, Marroquins, Algerians i sub-saharians i sud-americans, son les poblacions amb més importants.
  • Italia: Romasesos, Albans, Kosovars o en general de la Ex-Iogoslavia.

 

No obstant, avui en dia amb una població espanyola prop dels 47.000.000 d’habitants (legalment establerts) on el 12% no han nascut dintre de les fronteres espanyoles, fa palès aquesta realitat. A més a més, els índex de natalitat d’aquestes comunitats és, en general, més elevat que els índex de natalitat dels espanyols, i per tant el creixement de la comunitat estrangera anirà augmentant.  Exemples com el que va viure França als anys 1950 a 1970, son bon exemples i un dels seus indicatius son els equips de futbol:

Selecció de França 1959

Selecció de França 2007

Spot Estrella Damm “La feina ben feta”

7 mayo, 2010

Spot Estrella Damm “La feina ben feta”

En l’espot publicitari estrella Damm amb l’eslògan de feina ben feta, analitzarem els elements que estan subliminalment.

La durada de l’anunci es de 1,30 minuts aproximadament. Es va poder veure per primera vegada en la cadena catalana TV3 pocs minuts abans d’acabar el 2009 i al començar el 2010. En el moment en que es va emetre va ser un element clau, es a dir un element indicatiu en la relació que s’estableix entre La Estrella Damm i el Futbol Club Barcelona (un altre cop, perquè l’equip i alguns jugadors ja han participat en altres spots). Apart que Estrella Damm  es la patrocinadora oficial del F.C. Barcelona va més enllà, els dos han presentat un èxit al  2009. el FCB per els sis títols aconseguits, que mai cap club havia aconseguit un repte tan gran; un equip va guanyar tots els reptes que se li van plantejar i superant-ho amb tant èxit i tanta dignitat com ells ho vàrem fer  i l’èxit que  va provocar el spot de l’Estrella Damm, després de l’èxit de l’any anterior (2008) amb la cançó de l’estiu ja que la cançó del grup Billie the Vision and the Dancers, es va convertir a un èxit rotund i la imatge que ensenyava (l’illa Formentera i l’estil del Mediterràni) va tenir un èxit rotund i un augment del consum  aclaparador. Es a dir va ser un any per els dos, un èxit històric.

 

L’objectiu de l’anunci es augmentar les vendes i per fer-ho utilitza unes estratègies comunicatives per captivar el major nombre de gent possible. Aquestes tècniques, amb la utilització de textos retòrics, fan que el fil conductor sigui molt atractiu i ben sonant, amb una música, a diferencia de l’anterior anunci, original, especialment creada per l’ocasió. Aquests textos retòrics, son el vehicle per posar les tècniques de seducció i ideològiques (catalanisme,  estimació de Catalunya, i per els seus equips i a la fi els seus productes):

 

 

Un equip de fútbol va ser el centre del món.
I quin és el secret es preguntava tothom?
El futbol, més bonic? la velocitat, el control
anar sempre a l’atac, buscar sempre el gol?

És el joc en equip. No serà la humilitat?
sense protagonistes ni cap divinitat.
Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret? – es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda?
una cosa molt nostra en els moments de més glòria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall
va cantar en un poema Joan Maragall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol.
Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals
Antoni Gaudí, des d’aquí universals.

La Ruscalleda amb la cullera, amb la ploma Monzó.
Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.
Metges, periodistes, mecànics, pintors
fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret?- es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat
i estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort.
Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som
fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un equip de futbol va ser el centre del món
i quin és el secret, es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem
hi ha res impossible?, què no aconseguirem?

I el que facin els altres tant se val:
la feina ben feta no té fronteres ni té rival.

 

 

Un altra de les particularitats d’aquest spot es que la cançó  està feta ad-hoc,  es a dir està escrita i creada exclusivament per l’anunci,  per la productora musical Trafalgar 13. He tingut la oportunitat de poder contactar  amb la productora i m’han cedit  la cançó, però malauradament, no em van autoritzar a publicar-la, degut a que te Copyright © i per tant s’ha de demanar permís a l’autor per tot el seu ús. L’ús es totalment privat i per tant no es pot publicat. Des d’aquí dono les gràcies al Sr Toni Miquel Mir per la seva amabilitat.

 

 

L’anunci ha tingut molt èxit, tant a Catalunya com a fora d’ella, a pesar, de que també i ha veus crítiques. En general, i com es pot veure a diferents webs, l’anunci ha agradat molt. A més a més, hi ha certs elements amb ganxo, com es el slogan de la “Feina ben feta”, que també s’utilitza la retòrica amb una altre anunci de la Generalitat (al govern de CiU).

 

També un altre aspecte importat del anunci és la utilització dels personatges d’èxit, tant catalans com estrangers, però que tots tenen en comú uns valors d’èxit i treball a la seva carrera professional. A més a més, aquest àmbits laborals són tan diferents com des de cuiners fins a empresaris del reciclatge, passant per tota mena de professions.

 

Dintre d’aquest món, el passat 7 d’abril de 2010, va haver un dinar al restaurant “Dos Cielos” de Barcelona, propietat dels germans bessons Torres, que van fer d’amfitrions per a tots els seus companys de rodatge. Com a complement de l’èxit professional, el anunci va fer que tots els protagonistes expliquessin el seu augment de popularitat gràcies a l’espot. Com anécdota en Gerard Estadella  va tenir la visita 30 milions a la seva web; en Ferran Medall, restaurador de Vespas ha vist incrementat la seva presencia en els mitjans i Txell Miras va debutà en la On/Off de la London Fashion Week el passat mes de febrer.

 

Velo por encima de la educación.

2 mayo, 2010

Velo por encima de la educación.

A raíz de la noticia  de la expulsión de Nawja  Malha, una chica islámica, por el uso del velo islámico en un colegio de la comunidad de Madrid todos los medios de comunicación opinan si debería estar o no prohibido  el velo en las aulas.

Hoy en día hay colegios donde se prohíbe el velo así como llevar gorras o capuchas  dentro de la clase , no quieren que los alumnos lleven nada en la cabeza, pero, ¿podemos comparar un velo con una gorra o una capucha?.

El velo es un signo religioso para las mujeres islámicas, muchos son los que  opinan que su integración pasa por prescindir del velo, otros creen que deberían no llevarlo y crean unos reglamentos para no poder ser utilizados en los colegios.

Yo personalmente pienso que la integración va más allá del uso del velo. Las mujeres islámicas para su integración deberán pasar aquí varias generaciones, conocer nuestras tradiciones, costumbres, nuestra lengua y aprender a convivir todos juntos. Pero sobre todo su integración será gracias a la educación que recibirá en las aulas.

Con el derecho a la educación las mujeres podrán decidir por si mismas, tendrán más amplitud de miras y su manera de pensar tendrá más opciones como las que tenemos nosotras.

¿Vale la pena que pierdan esas oportunidades por un reglamento que puede provocarles que  dejen de estudiar y relacionarse con chicas occidentales de su edad por el uso de un velo?